Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions
(DOGC núm. 2423, d'1 de juliol de 1997. Inclosa la modificació que
preveu la Llei 11/2005, de 7 de juliol, de modificació i derogació
parcial de diverses lleis relatives a entitats públiques i privades
en matèria de personal, publicada al DOGC núm. 4427, de 15 de juliol
de 2005.)
El President de la Generalitat de
Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans
que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i
d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia
de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Finalitat de la Llei
L'any 1978 es va aprovar, per
referèndum, la Constitució espanyola, l'article 22 de la qual
reconeix com a dret fonamental el dret d'associació. Malgrat això,
no hi ha hagut des d'aquesta data una regulació específica de les
associacions no lucratives que tenen un lloc important en el nostre
teixit social. Cal un marc jurídic nou que posi fi a la vigència a
Catalunya d'una llei tan obsoleta com la del 1964.
La legislació de l'Estat és
preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la
Constitució. Sens perjudici de la llei orgànica corresponent,
aquesta Llei té com a finalitat establir un marc general a Catalunya
per a les associacions sobre les quals la Generalitat té competència
exclusiva.
Catalunya té una gran tradició
associativa manifestada pels milers d'associacions inscrites. El fet
associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement
de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant
les etapes més difícils de la nostra història com a poble i com a
nació. La reconstrucció social i política de Catalunya durant el
segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat d'articular-se
associativament de tots els seus components individuals.
L'associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors
de Clavé, d'arrel popular i treballadora, les organitzacions de
Foment a les associacions d'ajuda mútua, associacions obreres, cases
regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes
socials. I és que cal considerar l'acció dinamitzadora i la
capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element
fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país.
L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció
d'una societat més participativa i com a factor essencial per al
progrés social i l'avenç de Catalunya com a país.
La Llei que presentem recull i hi
connecta la tradició d'associacionisme cívic que ha estat i és un
element important de la identitat social i cultural de Catalunya.
Avançar avui cap a una societat
catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir
una realitat associativa de les mateixes característiques.
A Catalunya les associacions són
diverses i plurals i, al mateix temps, se senten que formen part
d'un cos comú que s'expressa en parlar de l'associacionisme català i
del moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades i
coordinades en federacions i confederacions a partir de llurs
objectius, que poden ésser des de caràcter local a internacional.
Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes
imaginatius i nous.
Cal un marc per a totes les
associacions basat en l'esperit constitucional i estatutari, i això
és el que proposa aquesta Llei. En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha
partit de l'experiència pràctica de l'Administració de la
Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències i dels
problemes plantejats per les associacions constituïdes a Catalunya,
i també dels textos comparats més avançats en la matèria, molt
especialment els treballs sobre l'anomenat Estatut de l'associació
europea, en elaboració a la Unió Europea en el moment de promulgació
d'aquesta Llei.
Amb aquesta Llei es pretén
mantenir l'absoluta llibertat de creació, d'iniciativa, de
desenvolupament, de modificació, d'èxit o de fracàs de la voluntat
associativa, sense condicionament de cap mena, i a l'hora de crear,
des dels diferents àmbits d'acció del Govern, uns marcs indicatius
que permetin el desenvolupament, en les millors condicions, de la
vida associativa a Catalunya, la consecució del prestigi social de
l'associacionisme i l'atenció preferent a les associacions que
formulen interessos nous.
El Parlament de Catalunya ha
legislat sobre tipus d'associacions específiques i aspectes que en
alguns casos, com el de l'esport Llei 8/1988, del 7 d'abril, ha
regulat les qüestions referides al règim de funcionament, d'elecció
i de representació de les associacions esportives i de les persones
associades. En altres casos, s'ha referit a les associacions sense
entrar en cap consideració sobre constitució i funcionament. Per
exemple, pel que fa a les associacions considerades entitats de
participació ciutadana Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de
règim local de Catalunya, els aspectes referits a participació, a
deures municipals i al Registre; pel que fa a l'associacionisme
cultural Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i de protecció de la
cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, només
ha regulat els aspectes en relació amb la cultura, i, pel que fa a
les associacions d'usuaris i consumidors Llei 3/1993, del 5 de març,
de l'Estatut del consumidor, els aspectes propis de consum.
Estructura de la Llei
El capítol I, sota la rúbrica de
"Disposicions generals", intenta donar resposta als principals
problemes plantejats per les associacions en els darrers temps.
S'estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la Llei,
d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Aquest capítol parteix de la mateixa definició constitucional de les
associacions i pressuposa l'eventual desenvolupament general de les
associacions mitjançant una llei orgànica. Exclou de l'àmbit
d'aplicació les associacions sotmeses a una regulació específica per
raons de competència, jerarquia normativa i especialitat. Així, la
Llei parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina, de
l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució
d'associacions d'interès general o comú dels socis i sòcies.
Respecte a la constitució de l'associació, es fa del principi de la
llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador del que ha d'ésser
el dret d'associació en una societat oberta.
El capítol III, relatiu a la
inscripció en registre, deixa la regulació de l'estructura i el
funcionament del Registre d'Associacions per a un desplegament
reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el
marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, del 29 de desembre,
sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria
d'associacions. En aquest capítol es garanteixen de manera suficient
els drets de terceres persones i de les associades en els casos de
les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment
perjudicial de qui les administra.
El capítol IV, "Òrgans de
l'associació i funcionament", tracta de l'assemblea caracteritzada
com a òrgan fonamental de l'associació i de l'òrgan de govern que
governa, gestiona i representa l'associació. En aquests articles es
fa un tractament del principi estructural amb un grau de detall que
permet el funcionament de les associacions amb una estructura legal
mínima.
El capítol següent es dedica als
drets i als deures dels socis i sòcies, i s'hi regulen unes
obligacions mínimes de documentació i d'informació de la vida de
l'associació, com a garantia d'efectivitat dels drets dels socis i
sòcies.
El capítol VI, relatiu a la
dissolució i la liquidació, pretén regular de manera completa i
sistemàtica les causes de dissolució de les associacions i el
procediment liquidador que s'ha de seguir. La inexistència d'una
regulació detallada de la dissolució i la liquidació era una de les
mancances més paleses del dret d'associació fins ara vigent. Així
mateix, és remarcable la regulació de la destinació dels béns
romanents. En relació amb les situacions de manca de disponibilitat
econòmica de les associacions, en aquest capítol s'estableix
l'obligació de sol·licitar el concurs en el cas que es produeixi la
situació d'insolvència, alhora que determina les responsabilitats
corresponents si qui administra incompleix aquesta obligació.
En l'àmbit de les responsabilitats
públiques que corresponen a la Generalitat, es pot constatar
l'existència d'una important intervenció de les associacions que, en
diferents àmbits sectorials, porten a terme activitats d'interès
social. Aquestes entitats o l'activitat que desenvolupen han estat
objecte de regulació en diverses lleis, com ara l'esmentada de
foment i protecció de la cultura tradicional i de l'associacionisme
cultural, i les de serveis socials o de creació d'organismes públics
com l'Institut Català del Voluntariat. En tots aquests casos es pot
constatar que les activitats desenvolupades són d'interès públic o
social; per aquesta raó, es justifica plenament que els poders
públics fomentin i donin suport a unes activitats que responen a
l'expressió de valors com els de la solidaritat i el civisme, alhora
que potencien la participació ciutadana i la capacitat de la
societat per a donar resposta a les necessitats pròpies.
El capítol VII, sota el títol
"Relacions amb l'Administració", estableix les mesures de suport i
foment de l'associacionisme.
El capítol VIII està dedicat a les
associacions de caràcter especial, com les d'alumnes i pares
d'alumnes, les d'usuaris i consumidors, les culturals, les de veïns,
les de voluntaris i, especialment, les juvenils.
Finalment, el capítol IX tracta de
la creació i els objectius del Consell Català d'Associacions.
Capítol I.
Disposicions generals
Article 1.
Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte la
regulació jurídica i el foment de les associacions que són
competència exclusiva de la Generalitat.
2. Aquesta Llei s'aplica a les
associacions que tenen el domicili i desenvolupen llurs activitats
principalment a Catalunya i no estan sotmeses a cap normativa
específica que n'estableixi la inscripció de la constitució en un
registre especial.
Article 2.
Naturalesa i principis
1. En les associacions, tres o més
persones s'uneixen de manera voluntària, lliure i solidària per a
aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès
general o particular i es comprometen per a això a posar en comú
llurs coneixements, activitats o recursos econòmics, amb caràcter
temporal o indefinit.
2. L'organització interna i el
funcionament de les associacions han d'ésser democràtics, amb ple
respecte al pluralisme.
3. Es considera que una associació
no té afany de lucre encara que desenvolupi una activitat econòmica
si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al
compliment de les finalitats d'interès general establertes pels
estatuts. En cap cas no es poden repartir els béns de l'associació
entre els associats i associades ni ésser cedits gratuïtament a
persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu. Se n'exceptuen
les aportacions condicionals, que tenen el tracte que imposa la
condició.
Article 3.
Règim jurídic
1. Pel que fa a la constitució, la
inscripció i les obligacions documentals, les associacions incloses
en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:
a) Per les normes establertes per
aquesta Llei.
b) Per les disposicions
reglamentàries dictades en el desplegament d'aquesta Llei.
2. Pel que fa al règim intern, les
associacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es
regeixen:
a) Per llurs estatuts i pels
acords vàlidament adoptats pels òrgans de l'associació, sempre que
no estiguin en contradicció amb les normes preceptives d'aquesta
Llei.
b) Per les normes preceptives
recollides en aquesta Llei.
c) Si els estatuts no ho
estableixen, per les altres disposicions d'aquesta Llei.
Capítol II.
Constitució de l'associació
Article 4.
Constitució
1. Poden constituir associacions i
ésser-ne membres:
a) Les persones físiques majors
d'edat i les menors emancipades.
b) Les persones jurídiques
privades i públiques.
c) Les persones menors d'edat,
quan es tracta d'associacions juvenils.
2. Sens perjudici del que
estableix l'apartat 1, una associació que no sigui específicament
juvenil pot tenir persones associades menors d'edat. Les persones
associades menors d'edat tenen dret de veu, elles mateixes, en
l'assemblea general. L'actuació en els actes jurídics per al quals
no tinguin capacitat d'obrar i l'exercici del dret de vot dels socis
i sòcies menors d'edat han d'ésser regulats en els estatuts, i, en
qualsevol cas, s'ha de fer mitjançant llurs representants legals.
3. L'acord de constitució ha de
constar en acta pública o privada, la qual, com a mínim, ha de
contenir:
a) El lloc i la data en què s'ha
estès.
b) La identificació dels socis i
sòcies fundadors, és a dir, el nom, els cognoms i el número de
document nacional d'identitat de les persones físiques, i també si
són o no majors d'edat, i la denominació i el número d'identificació
fiscal de les persones jurídiques.
c) El document acreditatiu de la
personalitat i la nacionalitat, si són persones físiques o
jurídiques estrangeres.
d) El domicili de cada persona
sòcia fundadora, ja sigui física o jurídica.
e) La voluntat de les persones
sòcies fundadores de constituir l'associació. Les persones físiques
acrediten aquesta voluntat amb la seva signatura de l'acta. Les
persones jurídiques l'acrediten mitjançant la inclusió d'una còpia
de l'acord de formar part de l'associació, adoptat vàlidament per
l'òrgan competent. Aquest acord ha de contenir també la designació
de la persona física que la representa, que ha d'ésser qui signi
l'acta.
f) L'aprovació del text dels
estatuts pels quals s'ha de regir l'associació.
g) La designació dels primers
membres de l'òrgan de govern.
Article 5.
Estatuts
En els estatuts de l'associació,
que han d'estar datats i han de dur la signatura de tots els socis i
sòcies fundadors o bé, si escau, les del president o presidenta i el
secretari o secretària, com a mínim, hi han de constar:
a) La denominació.
b) El domicili social.
c) La durada, quan no es
constitueix per temps indefinit.
d) L'àmbit territorial en què ha
de desenvolupar principalment les seves activitats.
e) L'objecte o les finalitats que
es proposa dur a terme.
f) Els requisits que s'han de
complir per a adquirir la condició de socis o sòcies i el
procediment d'admissió, les classes de socis i sòcies i els
supòsits, i el procediment del règim disciplinari i de pèrdua de la
condició de soci o sòcia.
g) Els drets i les obligacions
dels associats i associades i, si fos el cas, els diferents tipus
d'aquests, i també els drets i les obligacions que corresponguin a
cada tipus.
h) Els mecanismes de participació
que garanteixen els drets i els deures dels voluntaris o
voluntàries, en el cas de les associacions que tenen persones
voluntàries no associades que hi col·laboren i especialment en les
associacions en què hi ha una prevalença d'aquest model.
i) L'estructura i les competències
de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i de destitució
dels seus membres i la durada dels càrrecs, que no pot excedir els
cinc anys, sens perjudici de llur possible reelecció si no ho
exclouen els estatuts. Aquest òrgan de govern pot tenir altres noms,
com ara: "junta de govern", "junta directiva" o qualsevol altre nom
que l'identifiqui.
j) La forma i els requisits per a
la convocatòria d'assemblea general ordinària i l'extraordinària i
la forma de designar la persona que n'ocupi la presidència i la que
n'ocupi la secretaria.
k) Les regles segons les quals han
de deliberar i prendre decisions els òrgans col·legiats.
l) El procediment de modificació
dels estatuts, que sempre s'ha d'acordar en assemblea general.
m) El règim econòmic.
n) Les causes de dissolució i
l'aplicació que s'ha de donar als béns de l'associació en la seva
liquidació.
Article 6.
Domicili
1. El domicili de l'associació
s'ha de situar a Catalunya, en el lloc on té la seu central o bé on
duu a terme habitualment les seves activitats principals.
2. Si el domicili registrat no
coincideix amb el que correspondria d'acord amb l'apartat 1, les
terceres persones poden considerar com a domicili qualsevol dels
dos.
Article 7.
Denominació
1. La denominació de les
associacions ha de fer referència a les finalitats estatutàries de
l'associació o a l'objecte principal i algun nom que la
singularitzi.
2. No són admissibles les
denominacions que consisteixin exclusivament en l'expressió d'un
territori, que indueixin a error respecte a la naturalesa de
l'associació, en especial mitjançant l'adopció de paraules o
conceptes propis de persones jurídiques diferents, que incloguin
expressions contràries a les lleis o que atemptin contra el dret de
les persones.
3. La denominació de l'associació
no pot coincidir amb la d'una altra entitat preexistent ni
assemblar-s'hi tant que indueixi a confusió sobre la identitat de
l'associació.
4. Les associacions poden tenir
símbols d'identificació.
Article 8.
Unions d'associacions
1. Per a la consecució de les
finalitats que els són pròpies, les associacions i les federacions
es poden unir per a formar, respectivament, federacions i
confederacions.
2. Per a la consecució de
finalitats comunes, les associacions, les federacions, les
confederacions i altres persones físiques o jurídiques es poden unir
per a formar coordinadores o similars.
3. Els requisits per a constituir
federacions, confederacions, coordinadores o similars són els
mateixos que els que s'estableixen per llei per a la constitució
d'una associació. L'organització i el funcionament han d'ésser
democràtics i, en tot cas, s'ha de garantir la
participació de tothom en l'adopció
d'acords.
4. Cal aplicar a les unions no
inscrites les mateixes normes de les associacions del mateix
caràcter.
Capítol III.
Inscripció de l'associació
Article 9.
Inscripció en el Registre
d'Associacions
1. El Registre d'Associacions de
la Generalitat de Catalunya és públic.
2. Les associacions que s'han
constituït d'acord amb el que estableixen els articles anteriors
s'han d'inscriure, només als efectes de la publicitat, en el
Registre d'Associacions de la Generalitat. La inscripció és una
garantia, tant per a terceres persones que s'hi relacionen com per
als seus propis membres.
3. La inscripció es fa en virtut
de document públic o privat, i únicament pot ésser denegada si el
document no s'ajusta a les disposicions d'aquesta Llei.
4. La inscripció requereix
escriptura pública si:
a) Hi ha aportació de béns
immobles, d'acord amb el que disposen el Codi civil i la Llei
hipotecària.
b) Algun dels integrants de
l'associació és persona jurídica.
c) L'associació obté recursos
mitjançant la captació pública de fons.
5. En el Registre d'Associacions
s'han d'inscriure:
a) La constitució de l'associació,
mitjançant l'anotació del número de registre, la denominació, la
data de la constitució, les finalitats socials, el domicili
principal i altres locals, l'àmbit territorial, el nomenament i el
cessament dels membres de l' òrgan de govern.
b) La declaració judicial de
nul·litat i el concurs de creditors, i també el nomenament i la
separació de liquidadors i la dissolució.
c) La modificació dels estatuts,
amb l'anotació de la que afecta els elements de l'apartat a i la
data de modificació. Únicament des del moment de la inscripció es
produeixen efectes en perjudici de terceres persones.
d) La declaració d'utilitat
pública amb l'anotació de la data de la declaració i de la
inscripció.
e) La cancel·lació d'ofici de la
inscripció de les associacions inscrites que durant deu anys no
comuniquin cap renovació dels membres de l'òrgan de govern.
6. L'estructura i el funcionament
del Registre s'han de determinar per reglament.
Article 10.
Funcions del Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions ha
de trametre una comunicació de la inscripció de les associacions
regulades per aquesta Llei i de les altres inscripcions que faci als
registres i als censos que siguin procedents dels diferents
departaments de la Generalitat i, si l'associació ho sol·licita, als
dels consells comarcals, dels municipis i als d'altres
administracions que indiqui, a fi que tingui els efectes pertinents.
En tot cas, s'ha d'establir un sistema d'informació comú dins
l'Administració de la Generalitat que garanteixi que només amb la
inscripció en el Registre d'Associacions es produeixen els efectes
d'inscripció a tots els altres òrgans.
2. El Registre d'Associacions
custodia i conserva els documents que se li presenten i que
serveixen de suport als assentaments.
3. La publicitat del Registre es
fa efectiva mitjançant una manifestació dels llibres, per
certificació del contingut dels assentaments, per nota simple
informativa o per còpia dels assentaments i dels documents
dipositats al Registre.
L'accés i la publicitat del
Registre s'han de garantir d'acord amb la legislació vigent en
matèria de protecció de dades personals.
4. El Registre d'Associacions ha
d'estar actualitzat i ha de facilitar les dades generals per a fer
investigacions i estudis referits a la realitat associativa.
Article 11.
Associacions no inscrites. Activitats
de recaptació pública
1. Els qui actuen en nom d'una
associació no inscrita responen personalment i solidàriament de les
obligacions contretes amb terceres persones per qualsevol dels seus
associats o associades que hagi manifestat actuar en nom de la
col·lectivitat. En tot cas, aquesta responsabilitat solidària s'ha
d'aplicar als promotors o fundadors de l'associació i als que hagin
establert qualsevol relació jurídica amb terceres persones
atribuint-se la representació de l'associació.
2. La responsabilitat esmentada en
l'apartat 1 cessa si la inscripció se sol·licita dins l'any
posterior a la constitució de l'associació i n'accepta les
obligacions resultants en el termini dels tres mesos posteriors a la
inscripció.
3. L'associació respon dels actes
indispensables per a constituir-se i dels fets pels fundadors
d'acord amb els estatuts i previstos per a la fase anterior a la
inscripció.
4. Tenen la responsabilitat
establerta en l'apartat 1, sens perjudici del que estableixen els
punts anteriors, els qui, actuant en nom d'associacions no inscrites
o inscrites, fan subscripcions o col·lectes públiques, festivals
benèfics o iniciatives anàlogues sense tenir-ne l'autorització o els
permisos establerts per via reglamentària.
Capítol IV.
Òrgans de l'associació i
funcionament
Article 12.
Organització i funcionament
En les associacions hi ha d'haver,
com a mínim, els òrgans següents:
1. Una assemblea general
d'associats i associades, sobirana, que s'ha de reunir, com a mínim,
un cop l'any i ha de tenir les competències següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de
l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i
la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la
fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de
les despeses de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de
govern.
d) Acordar la dissolució de
l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions
d'associacions o separar-se'n.
f) Sol·licitar la declaració
d'utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim
interior.
h) Acordar la baixa o la separació
definitiva, amb un expedient previ, dels associats i associades.
i) Conèixer les sol·licituds
presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes
d'associats i associades per una raó distinta a la de la separació
definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra
qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de
l'associació.
2. Un òrgan de govern que governi,
gestioni i representi els interessos de l'associació, d'acord amb
les disposicions i les directrius de l'assemblea general, tenint en
compte que les facultats d'aquest òrgan s'estenen amb caràcter
general a tots els actes propis de les finalitats de l'associació,
sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d'altres per
als quals es requereixi l'autorització expressa de l'assemblea.
Article 13.
Convocatòria i constitució de
l'assemblea
1. L'assemblea és convocada per
l'òrgan de govern, d'acord amb els requisits que determinen els
estatuts, mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a
mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió en
primera convocatòria.
2. Llevat que els estatuts no ho
disposin altrament, la convocatòria s'ha de comunicar quinze dies
abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit
adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada
d'associats i associades que ha de tenir l'associació.
3. Si els estatuts no indiquen una
altra cosa, l'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb
caràcter extraordinari, sempre que ho consideri convenient, i ho ha
de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%;
en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini de
trenta dies a comptar de la sol·licitud, si els estatuts no en fixen
un de diferent.
4. Si els estatuts no ho disposen
altrament, l'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin
sigui el nombre de persones associades presents o representades. En
el cas que els estatuts estableixin una primera i una segona
convocatòries, queda vàlidament constituïda en primera quan hi són
presents la meitat més una de les persones associades i, en segona
convocatòria, com a mínim, mitja hora més tard, sigui quin sigui el
nombre de presents. Les persones associades que es trobin en
conflicte d'interessos amb l'associació i que per aquesta raó no
puguin votar un determinat punt de l'ordre del dia, no es computen
als efectes de determinació del quòrum corresponent, llevat que els
estatuts ho estableixin altrament.
5. Els estatuts poden establir un
mínim no superior al 10% dels associats per a sol·licitar a l'òrgan
de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per
tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins
el primer terç del període comprès entre la recepció de la
convocatòria i la data de la reunió d'aquella. Si en manca la
regulació estatutària, el mínim ha d'ésser el 10% dels socis i
sòcies. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea,
que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar
acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat
en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres
quartes parts de les persones presents.
6. L'assistència de tots els
associats i associades deixa sense efecte qualsevol irregularitat en
la convocatòria, si així ho estableixen els estatuts.
7. Llevat que els estatuts no ho
disposin altrament, el president o presidenta i el secretari o
secretària de l'assemblea han d'ésser designats a l'inici de la
reunió pels associats i associades presents o representats.
8. Si l'assemblea no es convoca en
els termes establerts pels estatuts o per aquesta Llei, pot
convocar-la el jutge de primera instància del domicili social, a
petició de qualsevol dels associats i associades, i amb l'audiència
prèvia de l'òrgan de govern.
Article 14.
Adopció d'acords de l'assemblea
1. Els acords s'han de prendre per
majoria simple dels socis i sòcies presents o representats, encara
que els estatuts poden exigir, per a les qüestions que determinin,
un vot favorable més qualificat. L'elecció dels membres de l'òrgan
de govern o de qualsevol altre òrgan només requereix el vot
favorable de la majoria dels socis i sòcies presents o representats;
si hi ha més d'una candidatura, surt elegida la que obté un major
nombre de vots. En tot cas, les candidatures que es presentin
formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i sòcies i
llurs domicilis, certificada pel secretari o secretària de l'òrgan
de govern.
2. S'ha d'estendre acta de les
reunions i els acords de l'assemblea, la qual ha d'incloure la data
de la reunió, la llista de les persones assistents, els assumptes
tractats i els acords adoptats, i ha d'ésser signada per les
persones que designin els estatuts i, en tot cas, pel secretari o
secretària, amb el vistiplau del president o presidenta.
Article 15.
Impugnació d'acords de l'assemblea
1. Són impugnables els acords de
l'assemblea contraris a les lleis o als estatuts i els que lesionin,
en benefici d'un o més associats o associades o de terceres
persones, els interessos de l'associació.
2. Estan legitimats per a impugnar
els acords contraris a les lleis els associats i associades i
qualsevol persona que acrediti un interès legítim. L'acció caduca al
cap d'un any d'haver estat pres l'acord.
3. Estan legitimats per a impugnar
qualsevol altre acord, a part dels esmentats per l'apartat 1, els
associats i associades assistents a l'assemblea que hagin fet
constar en acta llur oposició a l'acord, els associats i associades
absents, els que han estat privats il·legítimament del dret de vot i
els membres de l'òrgan de govern. L'acció caduca al cap de quaranta
dies d'haver estat pres l'acord.
4. Qui ha presentat la impugnació
pot sol·licitar-ne al Registre l'anotació marginal, amb una
justificació. El Registre ha de fer l'anotació i n'ha de donar
trasllat a l'associació.
5. D'acord amb les previsions
estatutàries o quan així s'acordi en assemblea general, es poden
sotmetre a arbitratge les controvèrsies derivades dels acords
adoptats.
Article 16.
Qüestions suscitades en via
administrativa i en via jurisdiccional
1. En totes les qüestions que se
suscitin en via administrativa sobre el règim de les associacions és
aplicable la normativa relativa al procediment administratiu comú i,
si escau, la relativa a la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. En totes les altres qüestions
en què no és part l'Administració és competent la jurisdicció
ordinària, i s'hi aplica, si escau, la legislació reguladora de la
protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.
Article 17.
Competència i estructura de l'òrgan
de govern
1. L'òrgan de govern d'una
associació, de caràcter col·legiat, és el que la governa, la
gestiona i la representa dins i fora de judici.
2. La representació de l'òrgan de
govern s'estén a tots els actes compresos en les finalitats de
l'associació. Nogensmenys, els estatuts poden determinar les
operacions per a les quals cal l'autorització expressa de
l'assemblea.
3. L'associació queda obligada
envers les terceres persones que hagin actuat de bona fe i sense
ignorància inexcusable, fins i tot quan resulti dels estatuts que
l'acte no està inclòs en l'objecte social.
4. Els estatuts han d'establir
l'estructura de l'òrgan de govern i l'atribució del poder de
representació entre les persones que en formen part.
5. L'òrgan de govern fa la gestió
ordinària de l'associació i, només si els estatuts ho permeten, pot
delegar les seves facultats en un dels seus membres o més d'un, i
també nomenar apoderats generals o especials. Mai no són delegables
els actes que necessitin l'autorització de l'assemblea o l'aprovació
dels quals és competència de l'assemblea.
Article 18.
Nomenament, durada i separació
1. Els estatuts han de fixar els
requisits per a poder ésser membres de l'òrgan de govern, i també la
durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de reelecció. Els
membres de l'òrgan de govern han d'ésser associats. També poden
establir el sistema electoral aplicable i el procediment
corresponent.
2. L'assemblea nomena els membres
de l'òrgan de govern, els quals entren en funcions després d'haver
acceptat el càrrec.
3. L'assemblea pot acordar en
qualsevol moment la separació de les seves funcions d'un o de tots
els membres de l'òrgan de govern. Els estatuts poden determinar les
causes d'exclusió o separació i el procediment a seguir.
4. El nomenament i el cessament
s'han de notificar al Registre d'Associacions, a fi que en quedi
constància.
Article 19.
Funcionament
1. L'òrgan de govern pot establir
les regles sobre el seu propi funcionament i, en particular, els
càrrecs dels seus membres i les funcions corresponents, els
requisits de convocatòria i de constitució de les seves reunions, i
la manera de deliberar i prendre acords, tret que els estatuts ho
determinin expressament.
2. Tots els membres de l'òrgan de
govern tenen el dret i el deure d'assistir-hi i participar-hi.
3. Un membre de l'òrgan de govern
no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions per l'òrgan
sobre els assumptes en què es trobi en una situació de conflicte
d'interessos amb l'associació.
Article 20.
Actes i impugnació d'acords
1. Els acords de l'òrgan
col·legiat de govern s'han de fer constar per escrit. L'acta ha
d'ésser signada pel secretari o secretària, amb el vistiplau del
president o presidenta.
2. Els acords de l'òrgan de govern
poden ésser impugnats per qualsevol membre d'aquest en el termini de
trenta dies des que s'adoptin. També poden ésser impugnats per un
10% de les persones associades, les quals, en el termini de trenta
dies d'ençà que els han pogut conèixer, han d'instar la convocatòria
de l'assemblea general amb caràcter ordinari o extraordinari perquè
els convalidi o els anul·li, si no hi ha terceres persones afectades
per aquests acords. Si n'hi ha, l'anul·lació s'ha d'instar a l'òrgan
judicial que correspongui. En tot cas, l'assemblea pot acordar la
separació dels membres de l'òrgan de govern.
3. Les causes, els tràmits i els
terminis de caducitat per a la impugnació i la constància en el
Registre són els mateixos que els establerts per a la impugnació
dels acords de l'assemblea.
Article 21.
Exercici del càrrec i responsabilitat
1. Els membres de l'òrgan de
govern exerceixen llurs funcions amb la diligència de representant
lleial, segons que estableixen aquesta Llei i els estatuts
corresponents.
Han de guardar secret de les
informacions confidencials relatives a l'associació, fins i tot
després de cessar en el càrrec.
2. Els membres de l'òrgan de
govern exerceixen llur càrrec gratuïtament, però tenen dret a la
bestreta i al reembossament de les despeses, degudament
justificades, i també a la indemnització pels danys que en derivin.
S'actua de la mateixa manera quan un altre associat o associada duu
a terme una funció o un encàrrec determinats.
3. Sens perjudici de la
responsabilitat de l'associació davant de terceres persones, els
membres de l'òrgan de govern responen davant l'associació, els
associats i associades i les terceres persones pels actes o les
omissions contraris a les lleis o als estatuts, i també pels danys
causats dolosament o negligentment que hagin estat comesos en
l'exercici de llurs funcions.
4. Quan la responsabilitat no
pugui ésser imputable personalment a cap membre de l'òrgan de
govern, tothom respon solidàriament pels actes o les omissions a què
es refereix l'apartat 3, tret dels que provin que no han participat
en la realització i l'execució dels dits actes o omissions i que
desconeixen que existien o que, tot i conèixer-los, van fer tot el
possible per evitar-ne la realització o, almenys, s'hi van oposar
expressament.
5. L'assemblea pot decidir
l'exercici d'accions de responsabilitat envers l'òrgan de govern i
pot designar amb aquesta finalitat un mandatari especial. Aquest
exercici no afecta les accions que corresponen als associats o
associades o a terceres persones pels actes dels membres dels òrgans
de govern que lesionin directament llurs interessos.
6. No poden formar part de l'òrgan
de govern els associats i associades que desenvolupen una activitat
retribuïda per a l'associació, amb l'excepció del secretari o
secretària, el qual, tanmateix, en aquest cas no té dret de vot pel
que fa als acords de l'òrgan de govern.
Capítol V.
Drets i deures de les persones
associades
Article 22.
Drets de les persones associades
Els drets mínims de les persones
associades són els següents:
Primer. Assistir a les assemblees
generals i participar-hi. Si els estatuts ho disposen, l'associat o
associada pot autoritzar una altra persona perquè el representi. La
forma d'aquesta representació ha d'ésser la determinada pels
estatuts o, si no ho regulen, ho ha d'ésser en la forma determinada
per les lleis.
Segon. Votar a l'assemblea:
a) Tota persona associada disposa,
com a mínim, d'un vot a l'assemblea. Els estatuts de les
associacions d'interès particular i aquelles en què persones
jurídiques tinguin la condició de sòcies poden establir sistemes de
vots ponderats. En aquest cas, per tal de garantir el dret de vot,
els estatuts han d'establir criteris objectius per a la ponderació
del vot, i en cap cas no pot correspondre a una única persona
associada més del 25 % dels vots socials.
b) Els estatuts poden admetre el
vot per correspondència, i, en aquest cas, n'han de determinar
l'exercici.
c) L'associat o associada no pot
exercir el dret de vot en la presa de decisions sobre els assumptes
en què es trobi en una situació de conflicte d'interessos personals
o patrimonials amb l'associació, ni mentre desenvolupi un treball
remunerat per a l'associació. Incidentalment, i en una votació
separada i secreta, l'assemblea ha de decidir sobre la qüestió, a
petició de qualsevol de les persones assistents.
Tercer. Ésser informats de la
marxa de l'associació, de la identitat dels altres membres de
l'associació, de l'estat de comptes i, amb anterioritat a la
convocatòria, dels assumptes que s'hagi previst tractar en les
assemblees i verbalment durant l'assemblea. Els membres de l'òrgan
de govern han de proporcionar la informació sol·licitada, tret que,
segons llur parer, aquesta informació perjudiqui els interessos de
l'associació. Aquesta excepció no és procedent quan sol·liciten la
informació el 10%, com a mínim, dels associats i associades.
Quart. Ésser escoltats prèviament
a l'adopció de mesures disciplinàries després d'haver estat
informats de les causes que les motiven, les quals només es poden
fundar en l'incompliment dels deures com a associat o associada. La
imposició de les sancions ha d'ésser sempre motivada.
Cinquè. Posseir un exemplar dels
estatuts vigents i del reglament de règim intern, si n'hi ha.
Sisè. Consultar els llibres de
l'associació.
Setè. Ésser electors i elegibles
per a formar part dels òrgans de l'associació.
Vuitè. Transmetre la condició
d'associats o associades si els estatuts ho permeten.
Article 23.
Deures de les persones associades
1. Comprometre's amb les
finalitats de l'associació i participar activament per a
l'assoliment d'aquestes.
2. Contribuir al sosteniment de
les despeses de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i
altres aportacions econòmiques previstes pels estatuts i aprovades
d'acord amb aquests.
3. Complir la resta d'obligacions
que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords
vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
Article 24.
Obligacions documentals de
l'associació
1. Com a garantia de l'efectivitat
dels drets de socis i sòcies i de les terceres persones que
estableixin relacions amb les associacions, aquestes han de portar
un llibre de registre de les persones associades, un llibre d'actes,
un llibre d'inventari de béns i els llibres de comptabilitat
adequats a les activitats que fan. Aquests llibres han d'estar a
disposició dels socis i sòcies.
2. Les associacions en què
col·laboren persones voluntàries no associades han de portar també
un llibre del personal voluntari.
3. L'òrgan de govern és el
responsable d'elaborar, actualitzar i custodiar els llibres a què es
refereixen els apartats 1 i 2.
Capítol VI.
Dissolució i liquidació
Article 25.
Dissolució
Les associacions es poden
dissoldre per les causes següents:
a) Una resolució judicial ferma.
b) Un acord de l'assemblea
general.
c) L'expiració del termini fixat
en els estatuts o la realització del fi per al qual es van
constituir o la impossibilitat d'assolir-lo.
d) La baixa dels associats i
associades, de manera que quedin reduïts a menys de tres socis o
sòcies.
e) Qualsevol altra causa
establerta pels estatuts.
Article 26.
Acords de l'assemblea sobre la
dissolució
1. En els supòsits definits per
l'article 25.c i e la dissolució requereix l'acord de l'assemblea.
2. L'òrgan de govern ha de
convocar l'assemblea tot seguit que tingui coneixement de qualsevol
de les causes especificades per l'article 25. Qualsevol associat o
associada pot sol·licitar a l'òrgan de govern la convocatòria de
l'assemblea, si estima que s'ha produït alguna d'aquestes causes.
L'assemblea ha d'acordar la dissolució o el que calgui per a
remoure'n la causa.
3. Si l'assemblea no ha estat
convocada, no ha tingut lloc o no ha adoptat cap dels acords a què
fa referència l'apartat 2, qualsevol persona interessada pot
sol·licitar al jutge o jutgessa de primera instància del domicili
social que convoqui l'assemblea o dissolgui l'associació.
Article 27.
Liquidació
1. La dissolució de l'associació
obre el període de liquidació, fins a la fi del qual l'entitat
conserva la personalitat jurídica.
2. Els membres de l'òrgan de
govern en el moment de la dissolució esdevenen liquidadors, llevat
que els estatuts estableixin una altra cosa o bé els designi
l'assemblea o el jutge o jutgessa que, si s'escau, resolgui sobre la
dissolució.
3. Tret que els estatuts ho
disposin altrament, les normes aplicables per l'òrgan de govern ho
són a les persones liquidadores, en tant que siguin conformes a
l'objecte de la liquidació.
Article 28.
Operacions de liquidació
Correspon a les persones
liquidadores:
a) Vetllar per la integritat del
patrimoni de l'associació i dur-ne els comptes.
b) Concloure les operacions
pendents i efectuar les noves que calguin per a la liquidació.
c) Cobrar els crèdits de
l'associació.
d) Liquidar el patrimoni i pagar
els creditors.
e) Aplicar els béns sobrants de
l'associació a les finalitats que els estatuts estableixen, els
quals mai no poden consistir en el repartiment dels béns entre les
persones associades o qualsevol altra persona física o jurídica amb
afany de lucre, a excepció de les aportacions condicionals. Si els
estatuts no ho disposen altrament, aquests béns s'han de destinar a
la realització de finalitats anàlogues en interès d'altres entitats
sense afany de lucre, les finalitats de les quals siguin similars a
les de l'associació en liquidació.
f) Sol·licitar la cancel·lació
dels assentaments en el Registre.
Article 29.
Obligació de sol·licitar el concurs
1. En cas d'insolvència de
l'associació, l'òrgan de govern o, si és el cas, els liquidadors han
de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant el jutge o
jutgessa competent.
2. Si l'òrgan de govern o els
liquidadors demoren injustificadament la sol·licitud a què fa
referència l'apartat 1, han de respondre solidàriament davant els
creditors de l'associació pels danys que en derivin.
Capítol VII.
Relacions amb l'Administració
Article 30.
Utilitat pública
1. Les associacions constituïdes
per a assolir un fi comú d'interès general poden ésser reconegudes
d'utilitat pública, d'acord amb el procediment vigent. Sens
perjudici de l'informe preceptiu emès per l'Administració de la
Generalitat, el qual en tot cas ha d'ésser motivat, es poden demanar
informes a les administracions públiques de Catalunya que tinguin
competències en relació amb les finalitats estatutàries i les
activitats de les associacions.
2. Les associacions declarades
d'utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en
tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals,
econòmics, administratius i processals que en cada cas
s'estableixin. Així mateix, han d'ésser escoltades en la preparació
de disposicions generals relacionades directament amb llur activitat
i en l'establiment de programes d'acció o noves directrius de
transcendència per a aquestes associacions.
Article 31.
Foment de l'associacionisme
1. Les administracions públiques
de Catalunya han de promoure l'associacionisme i facilitar el
desenvolupament de les associacions que persegueixen finalitats
d'interès social, tot respectant-ne la llibertat i l'autonomia
envers els poders públics. Així mateix, les administracions
públiques han d'oferir la informació necessària i els instruments de
col·laboració a les persones que pretenguin emprendre qualsevol
projecte associatiu.
2. Les associacions declarades
d'utilitat pública en els termes establerts per l'article 30 i les
que, tenint o no aquesta condició, duguin a terme activitats
d'interès social, com una forma de participació ciutadana en les
activitats d'interès general, tenen accés a les mesures de suport
econòmic, de suport tècnic, de formació, d'assessorament i a altres
ajudes similars a les esmentades que estableixin les administracions
públiques de Catalunya per al foment de l'associacionisme.
3. Als efectes del que disposa
aquesta Llei, s'entén per associació d'interès social la que té unes
finalitats estatutàries orientades a la satisfacció d'interessos que
transcendeixin els dels mateixos associats i associades i que fa
habitualment i preferentment actuacions en benefici de terceres
persones.
4. Les administracions públiques
de Catalunya poden establir, en els ordenaments tributaris
respectius, beneficis per a les associacions d'interès social i les
associacions que han estat declarades d'utilitat pública.
5. Les administracions han de
fomentar la creació i la utilització de mecanismes extrajudicials de
resolució dels conflictes que es plantegin en l'àmbit d'actuació de
les associacions.
Article 32.
Subvencions i convenis
1. Les administracions públiques
de Catalunya, en l'àmbit de les competències respectives i segons
les disponibilitats pressupostàries, atorguen subvencions i altres
ajuts econòmics a les associacions d'interès social.
2. Les subvencions s'han de
determinar tenint en compte la rellevància per a l'interès general
de les activitats corresponents.
3. En qualsevol cas, l'atorgament
i la gestió posterior de les subvencions i dels ajuts s'han
d'ajustar als principis següents:
a) La concurrència de totes les
associacions interessades, mitjançant la convocatòria pública
corresponent.
b) L'establiment dels criteris
mínims per a resoldre la distribució de les subvencions.
c) L'establiment dels mecanismes
necessaris que permetin comprovar l'aplicació correcta de les
subvencions en els termes i en les condicions en què hagin estat
atorgades.
4. Només es pot prescindir del
principi de concurrència en les circumstàncies que justifiquin
l'atorgament directe de les subvencions i amb subjecció al que
disposi la normativa vigent en matèria de subvencions.
5. L'òrgan de govern és el
responsable de la gestió de les subvencions, els ajuts econòmics i
els convenis en cas d'incompliment de les condicions d'aplicació
establertes.
6. L'atorgament de qualsevol mena
de subvenció o ajut econòmic a les associacions i la signatura de
conveni amb aquestes es pot condicionar a la inscripció en els
registres i els censos creats específicament amb aquesta finalitat.
L'accés a aquests registres
requereix, en tot cas, la inscripció prèvia en el Registre
d'Associacions.
7. En els casos en què les
associacions desenvolupen plans de treball d'interès social i
ofereixen serveis de forma estable, sense afany de lucre, es poden
establir formes de conveni d'acord amb la normativa vigent.
Capítol VIII.
Associacions de caràcter especial
Article 33.
Regulació
Les associacions de caràcter
especial es regulen pel règim general establert per aquesta Llei,
amb les especificacions que per a cadascuna es determinen en els
articles 34 i 35.
Article 34.
Associacions juvenils
1. Són associacions juvenils les
que es regeixen per aquesta Llei i observen les particularitats
següents:
a) La condició de soci o sòcia de
ple dret s'adquireix a partir dels catorze anys, si bé els menors
d'aquesta edat poden pertànyer a l'associació si els estatuts ho
permeten, i, en tot cas, amb veu però sense vot, i es perd la
condició d'associat o associada en complir els trenta anys.
b) Sens perjudici del que
estableix l'apartat a, si els seus estatuts ho estableixen així, no
perden la condició d'associades les persones que en el moment de
complir trenta anys tenen càrrecs en l'òrgan de govern o de
representació, fins a l'acabament de llur mandat.
c) Les associacions juvenils que
no tenen, com a mínim, dues persones majors d'edat o menors
emancipades en l'òrgan de govern han de disposar del suport d'un
òrgan adjunt, elegit per l'assemblea general i integrat per un mínim
de dues persones majors d'edat o menors emancipades amb la finalitat
de suplir, qualsevol d'elles, la manca de capacitat d'obrar de les
persones que formen part dels òrgans de l'associació en tots els
casos en què calgui. La constitució inicial i les renovacions
següents totals o parcials de l'òrgan adjunt han d'ésser comunicades
al Registre per a tenir-ne la constància deguda.
d) No obstant el que disposa la
lletra c, les persones menors d'edat que pertanyin als òrgans
directius de conformitat amb el que estableixen els estatuts poden
actuar davant les administracions públiques per a l'exercici dels
drets que confereix a aquestes associacions l'ordenament
administratiu.
e) En la denominació d'aquestes
associacions han de constar les expressions "juvenil" o "de joves",
o qualsevol altra de similar.
Article 35.
Altres associacions de caràcter
especial
1. Les associacions d'alumnes i de
pares d'alumnes definides i regulades per la legislació educativa es
regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en
aquesta Llei. No són aplicables a les associacions d'alumnes les
prescripcions relatives a les edats, fixades en l'article 34.
2. Les associacions d'usuaris i
consumidors definides per la Llei 3/1993, del 5 de març, de
l'Estatut del consumidor, es regeixen, en els aspectes generals, per
les normes contingudes en la present Llei.
3. Les associacions de caràcter
cultural es regeixen, en els aspectes generals, per les normes
contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació de la
legislació específica.
4. Les associacions de veïns i
veïnes, constituïdes per a la defensa de llurs interessos generals o
sectorials, a les quals es refereix, amb la consideració d'entitats
de participació ciutadana, la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal
i de règim local de Catalunya, es regeixen, en els aspectes
generals, per les normes contingudes en la present Llei, sens
perjudici dels drets que tenen reconeguts en relació amb el municipi
en la dita Llei ni d'altres especificitats que estableixin altres
lleis.
5. Les associacions de voluntaris
i voluntàries, creades en el marc de la Llei 25/1991, del 13 de
desembre, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes
contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de la legislació
específica relacionada amb l'activitat que desenvolupin.
Capítol IX.
Consell Català d'Associacions
Article 36.
Consell Català d'Associacions
Es crea el Consell Català
d'Associacions, com a òrgan de caràcter consultiu de la Generalitat.
Article 37.
Composició
1. El Consell Català
d'Associacions es compon de:
a) Representants de la
Generalitat.
b) Representants dels ens locals.
c) Representants de les
associacions de Catalunya.
2. L'estructura i la composició
del Consell es regeixen per les normes que s'estableixin per via
reglamentària.
Article 38.
Objectius
El Consell Català d'Associacions,
amb els objectius primordials d'estudiar i conèixer la realitat
present de les associacions i facilitar elements informatius per a
millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament millor del
món associatiu, des d'una actuació coordinada entre aquestes i les
administracions, exerceix les funcions següents:
a) Assessorar, informar i
dictaminar, si així se li sol·licita, sobre qualsevol disposició
legal o reglamentària que afecti directament les associacions, i
també formular propostes a aquest efecte.
b) Proposar les actuacions
necessàries per a promoure i fomentar les associacions, amb els
estudis necessaris a aquest efecte.
c) Proposar línies de suport per a
afavorir la potenciació exterior de les associacions.
d) Participar en la mediació en
possibles conflictes interns de les associacions i entre les
associacions.
Disposicions
Disposició addicional
La incoació de l'expedient de
baixa en el Registre s'ha de fer pública en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, sens perjudici de la notificació al
domicili de l'associació.
Disposicions finals
Primera
Queden sense efecte totes les
disposicions estatutàries i de reglaments de règim interior de les
associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han d'ésser suplertes,
en el cas que hi hagi cap llacuna, pel que estableix aquesta Llei.
Segona
Sens perjudici del que estableix
la disposició final primera, els estatuts de les associacions
inscrites que no s'ajusten al que estableix l'article 2 s'hi han
d'adaptar en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei. El Registre d'Associacions ha de notificar a les
associacions inscrites l'objecte d'aquesta disposició i els ha
d'oferir la informació i l'assessorament necessaris per a
facilitar-ne l'adaptació.
Tercera
Es faculten el Govern de la
Generalitat i els consellers o conselleres competents per raó de la
matèria perquè, en l'àmbit de les competències respectives, dictin
les normes necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei,
especialment pel que fa a l'organització i el funcionament del
Registre, a les obligacions documentals de les associacions i al
foment de l'associacionisme, i també pel que fa a l'estructura i la
composició del Consell Català d'Associacions.
Per tant, ordeno que tots els
ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu
compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui
la facin complir.
Palau de la Generalitat, 18 de
juny de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
08620
Sant Vicenç dels Horts 
