coral jove

pàgina principal tornar darrera


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Galeria de fotos de "els Miserables"

    (clicar sobre cada una d'elles)


 

 

 

 

Concert al Centre Penitenciari de Quatre Camins

 

Murs gegants, càmeres de seguretat, agents policials i molt, molt de silenci...

L’escenari de la darrera actuació dels Miserables va ser al Centre Penitenciari de Quatre Camins, un lloc curiós i sorprenent per representar un musical. Però potser no ens hauríem d’estranyar tan ja que, com molt bé sabem, Els Miserables  explica la història de Jean Valjean, un presidiari alliberat que acaba esdevenint un home honrat. Almenys jo trobo molts paral·lelismes entre el protagonista de la nostra història i la dels homes de qualsevol presó.

Estava espantada i neguitosa, encara que vaig intentar dissimular-ho. Quan pugem a un escenari i fem una actuació esperem sobretot que cada espectador senti el mateix que nosaltres sentim i es submergeixi en el mon al que intentem traslladar-lo, una tasca força difícil la nostra. Però tots i cadascun de nosaltres estàvem disposats a aconseguir-ho, fer que s’oblidessin del seu monòton dia a dia i perquè no, que reflexionessin i es qüestionessin la raó per la qual estàvem allà fent aquell concert.

Per sorpresa nostra, els presos van mostrar-se molt receptius i agraïts, també il·lusionats amb l’espectacle que els varem representar i van aplaudir enèrgicament després de cada cançó. Asseguda a la meva cadira mirava detingudament els rostres d’aquells homes que un dia van cometre un error. Vaig observar tot tipus d’expressions, però la majoria estaven embadalits mirant el concert. Fins i tot n’hi va haver un, que sense saber cap cançó anava gesticulant amb els llavis com si fos un cantant més.

Veient això i els forts aplaudiments que varem rebre al final de l’actuació em vaig adonar que, com a persones que són van gaudir de la música i perquè no, qüestionar-se moltes coses. Vaig abandonar el centre penitenciari molt satisfeta, perquè creia que els nostres objectius estaven complerts i amb un dolç regust de boca.

La lliçó ens la van donar ells a nosaltres, van aconseguir que em sentís d’una manera que no puc descriure amb paraules.

Anna Rosell Jiménez


QUE S'HA ESCRIT SOBRE "ELS MISERABLES"?

 

Ja fa unes quantes hores que el teló es tancava per darrera vegada. Ja fa unes quantes hores que s’escoltaven els darrers aplaudiments. Que se sentien els darrers crits i felicitacions. Que s’esvaïa aquella olor de maquillatge i vestuari, d’escenari; aquella olor  de teatre... Que s’apagava el darrer focus i la darrera nota es fonia en el silenci de la sala buida. Fa unes quantes hores que la història d’“els miserables” aconseguia el millor dels finals somniats.

Per damunt de tot, però, es manté aquesta cruel sensació de final, i que, per molt que passin les hores, amenaça de fer-se més i més aguda; més i més profunda...

Queden enrera nombrosos assajos, nombroses nits de feina conjunta i individual; deixem també enrera una gran quantitat de sensacions úniques i molt probablement irrepetibles per a molts de nosaltres. Resta només saber fer-ne el balanç oportú i encertat. Saber veure què hem estat capaços de fer bé i on hauríem pogut millorar (perquè sempre es pot millorar). Resta pensar i reflexionar si hi haurà un abans i un després d’aquest somni que no hauria d’haver acabat mai. Jo personalment penso que sí, que hi ha un abans i un després d’”Els Miserables”; és la meva modesta opinió.

Voldria, però, aprofitar aquestes línies i el fet que la sensació encara és prou viva dins meu per a mostrar la meva més sincera gratitud a la Coral Jove, per haver-me donat l’oportunitat de viure aquesta experiència única i irrepetible; per haver-me ajudat i recolzat en tot moment; per haver-me acollit com un més d’aquest meravellós grup d’amigues i amics que per damunt de tot és aquesta coral. Donar les gràcies als directors per haver confiat i cregut en mi; per haver-me ensenyat tantes coses noves. Donar gràcies a un equip tècnic que ha dedicat una gran quantitat d’hores a que aquest espectacle anés endavant, fins i tot, en nits sense anar a dormir. Als companys d’escena per haver treballat amb tanta il·lusió, sacrifici i ganes. Als músics per la paciència i la dedicació, pel respecte i professionalitat demostrats en tot moment. Agrair al Centre l’esforç que ha fet per a que aquest projecte fos una realitat. A la meva família per la paciència i la comprensió mostrada en tot moment. I com no? Al públic. Al públic de totes i cadascuna de les funcions realitzades. Al públic que va omplir la Sala cada nit. Sense aquest meravellós públic, tot això no tindria cap sentit de ser. Fa molts anys que faig teatre en aquesta casa, i us asseguro que a part de la recompensa a nivell humà que solen aportar aquestes experiències, l’únic que li queda a un actor o actriu, l’únic que li queda per sempre més, és aquell aplaudiment unànime i incondicional amb el què el públic premia el final de l’obra. Això resta sempre dins. Amb això em considero l’actor més ben pagat del món, i penso que molts de nosaltres que em fet “Els miserables” pensem el mateix.

Moltes gràcies, repeteixo, a la Coral Jove i al Centre per haver-nos deixat somniar a tanta gent...

Fins una altra

Sergi Ferrés i Ollé   

Davant “Els Miserables” d’El Centre

 

A tots els qui heu treballat i els heu fet possible

 

I vós, qui sou? Jo sóc un miserable.

Pago l’entrada i m’assec on em diuen.

Obrim els ulls amb les primeres notes

i retenim l’alè davant les veus,

davant el gest dels nostres conveïns

-qui deu ser aquest que fa d’aquell? I aquella?

Voldrem ser Jean Valjean i odiarem

Javert, la mà del desordre. I l’amor?

M’enamora Cosette. A mi, Éponine.

Victor Hugo somriu des del prosceni

i es meravella de veure’ns rendits

davant la màgia d’una epopeia

escrita fa a prop de cent cinquanta anys.

Tan lluny, en tots sentits, d’aquell París,

i a Sant Vicenç dels Horts el revivim.

I vós, qui sou? Jo sóc un trist veí

disposat a eixamplar el meu horitzó,

que vull saber què és la compassió

i descobrir la força de l’amor.

Serrem les dents, calem la baioneta

que no tenim –car som poble civil-,

i agermanats en peu de barricada

posem-nos a aplaudir l’esgarrifança

que endins sentim, units, públic i actors.

Us n’adoneu? Caminant junts, plegats,

podrem cantar “Escolteu les nostres veus”

i ben segur que ens oiran arreu.

Llibertat, igualtat, fraternitat!

Tres crits d’ahir carregats de demà

que avui invoquem els germans vicentins.

I vós, qui sou? Només un vilatà

que té  la sort d’haver pagat l’entrada

per constatar que l’esperit humà

pot fer vibrar una sala quan l’esforç,

el cor i la bondat d’Els Miserables

es posen d’acord i es donen la mà.

I vós, qui sou? Només un miserable.

 

Jordi Boladeras Sancho

 

CERTAMENT que...

 

Vaig riure, vaig aplaudir, vaig plorar, si!... Vaig plorar!... I vaig tornar a aplaudir! I com jo, crec que ho van fer tots els espectadors que omplien la sala d’espectacles de El Centre, del nostre Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts. Era la vigília de la festivitat de Tots Sants. L’espectacle ja s’havia  posat en escena el dissabte i diumenge anteriors amb els mateixos resultats. Ple fins a la bandera, com es diu vulgarment, i això que ja l’havien representat els dies 27 i 28 del prop passat mes de maig. Total cinc representacions. L’obra teatral a la que em refereixo porta per nom ELS MISERABLES. Una obra de gran envergadura en tots els sentits.

Totes les coses són millorables, però aquesta posta en escena a assolit un nivell molt alt; la sala plena en totes les representacions ho testifica: la música en general, els cants, el vestuari i la clara dicció dels actuants hi van tenir molt a veure, però tot això no hauria estat suficient per aconseguir l’èxit si els actors no s’haguessin pogut moure recolzats pels efectes de llum, els aplics puntuals de la decoració, el canvi silenciós i lleuger d’aquests aplics, l’ampliació de l’escenari vers al públic que donava la sensació de més proximitat entre espectadors i actors, i encara voldria  destacar a aquella persona, home o dona, que va tenir la feliç idea de posar en escena aquesta magnifica obra, aquí, a Sant Vicenç dels Horts. Magnífica, per les possibilitats de representació que ofereix i a les què tenim d’afegir-hi la sensibilitat de l’argument, coses que la fan una obra teatral que toca les fibres íntimes de l’individu i que hom surt  de l’espectacle satisfet d’haver presenciat una obra que dignifica el teatre, i que ofereix unes lliçons de vida per a l’espectador.

Oidà que abundessin més aquesta classe d’obres.

Blaumar

 


 

 

CORAL JOVE

La Coral Jove va ser fundada l’octubre de 1993, en el si del Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts, com una nova alternativa per a la gent jove de gaudir de la música coral.

El repertori treballat durant aquests primers anys de vida de la coral es concreta en tres blocs:

Música del continent americà, des de cançons populars dels països del Sud fins a temes de pel·lícules dels Estats Units, passant pel jazz, blues, etc.

Cançons populars d’arreu del món. Aquest treball porta com a finalitat específica el conèixer la riquesa musical d’altres pobles, la seva sensibilitat, la seva història, la seva diversitat,...

Música del segle XX. De casa nostra, conèixer tant els compositors consagrats (Mompou, Taltabull) com els més joves. D’altres països, obres amb un llenguatge actual, que permeti un treball de qualitat i de descoberta d’altres formes de composició.

La Coral Jove ha efectuat intercanvis amb diverses corals joves, tant de la comarca com d’altres punts del Principat, i participa activament en les activitats de la Federació Catalana d’Entitats Corals , en la seva Delegació del Baix Llobregat.

L’any 1998 ha aconseguit el 3r premi en el III Concurs Nacional de Cant Coral celebrat a Igualada.

Per a realitzar tot aquest treball, ens trobem cada divendres de 22 a 24 hores, al Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts, al carrer Torres i Bages

Recull del repertori actualitzat

 

Música del continent sud-americà

CARMELA MIA Son cubà - M. Matamoros / M. García

EN LOS SURCOS DEL AMOR Trad. argentina / C. Gustavino

COMPADRE PEDRO JUAN Merengue dominicà - L. Alberti / L. Galián

TRÊS CANTOS NATIVOS Brasil - Arr. Marcos Leite

DOS INDIOS KRAÓ

ALGUÉM CANTANDO Caetano Veloso / Marcos Leite

LATA D’AGUA L.A. i J. Junior / Marcos Leite

AZULAO J. Ovalle

 

Música del continent nord-americà

 

Temes de pel·lícules

MOON RIVER H. Mancini / A. Langrée

QUE TAL, DOLLY? J. Herman / J.J. Blay

CABARET F. Ebb / J. Kander

 

Espirituals, jazz, blues

EV’RY TIME I FEEL THE SPIRIT H. Zihlmann

GOOD NEWS W. Kelber

JAVA-JIVE B. Oakland / J. Dalsgard

GOOD NIGHT, SWEETHEART C. Carter / J. Hudson / R. Sund

FREE AT LAST J. Hairston

 

Música d’arreu del món

SIYAHAMBA Cançó zulú

ZOT YERUSHALAYIM Israel - E. Peretz / N. Heiman

EL HADERECH Israel - T. Porat / N. Hirsch

AN IRISH BLESSING Irlanda - J. E. Moore, Jr.

 

Música del segle XX català

COM LA MAR F. d’Assís Pagès

MADRIGAL C. Taltabull

ES VERDAD F. Garcia Lorca / Manuel Oltra

CANÇÓ DEL FARONER Miquel Desclot / Pep Vila

 

Música del segle XX

THE LORD BLESS YOU... John Rutter

FIAT MUNDUS JUSTUS Alberto Grau

MEMENTO F. Garcia Lorca / M. Castelnouvo Tedesco

 


 

 

 

 

 

pàgina principal tornar darrera

Envíe un mensaje a cencat@cencatsvh.org con preguntas o comentarios sobre este sitio Web.
Copyright © 2004 EL CENTRE (Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts)
Última modificación: 01 de gener de 2008