|

Galeria de fotos de
"els Miserables"
(clicar sobre cada una d'elles)

Concert al Centre
Penitenciari de Quatre Camins
Murs
gegants, càmeres de seguretat, agents policials i molt, molt de silenci...
L’escenari de la darrera actuació dels Miserables va ser al Centre Penitenciari
de Quatre Camins, un lloc curiós i sorprenent per representar un musical. Però
potser no ens hauríem d’estranyar tan ja que, com molt bé sabem, Els Miserables
explica la història de Jean Valjean, un presidiari alliberat que acaba esd evenint
un home honrat. Almenys jo trobo molts paral·lelismes entre el protagonista de
la nostra història i la dels homes de qualsevol presó.
Estava
espantada i neguitosa, encara que vaig intentar dissimular-ho. Quan pugem a un
escenari i fem una actuació esperem sobretot que cada espectador senti el mateix
que nosaltres sentim i es submergeixi en el mon al que intentem traslladar-lo,
una tasca força difícil la nostra. Però tots i cadascun de nosaltres estàvem
disposats a aconseguir-ho, fer que s’oblidessin del seu monòton dia a dia i
perquè no, que reflexionessin i es qüestionessin la raó per la qual estàvem allà
fent aquell concert.
Per
sorpresa nostra, els presos van mostrar-se molt receptius i agraïts, també
il·lusionats amb l’espectacle que els varem representar i van aplaudir
enèrgicament després de cada cançó. Asseguda a la meva cadira mirava
detingudament els rostres d’aquells homes que un dia van cometre un error. Vaig
observar tot tipus d’expressions, però la majoria estaven embadalits mirant el
concert. Fins i tot n’hi va haver un, que sense saber cap cançó anava
gesticulant amb els llavis com
si fos un cantant més.
Veient
això i els forts aplaudiments que varem rebre al final de l’actuació em vaig
adonar que, com a persones que són van gaudir de la música i perquè no,
qüestionar-se moltes coses. Vaig abandonar el centre penitenciari molt
satisfeta, perquè creia que els nostres objectius estaven complerts i amb un
dolç regust de boca.
La lliçó
ens la van donar ells a nosaltres, van aconseguir que em sentís d’una manera que
no puc descriure amb paraules.
Anna
Rosell Jiménez
|
QUE S'HA ESCRIT SOBRE "ELS
MISERABLES"?
Ja
fa unes quantes hores que el teló es tancava per darrera vegada. Ja fa
unes quantes hores que s’escoltaven els darrers aplaudiments. Que se
sentien els darrers crits i felicitacions. Que s’esvaïa aquella olor de
maquillatge i vestuari, d’escenari; aquella olor de teatre... Que
s’apagava el darrer focus i la darrera nota es fonia en el silenci de la
sala buida. Fa unes quantes hores que la història d’“els miserables”
aconseguia el millor dels finals somniats.
Per damunt de tot, però, es manté aquesta cruel sensació de final, i
que, per molt que passin les hores, amenaça de fer-se més i més aguda;
més i més profunda...
Queden enrera nombrosos assajos, nombroses nits de feina conjunta i
individual; deixem també enrera una gran quantitat de sensacions úniques
i molt probablement irrepetibles per a molts de nosaltres. Resta només
saber fer-ne el balanç oportú i encertat. Saber veure què hem estat
capaços de fer bé i on hauríem pogut millorar (perquè sempre es pot
millorar). Resta pensar i reflexionar si hi haurà un abans i un després
d’aquest somni que no hauria d’haver acabat mai. Jo personalment penso
que sí, que hi ha un abans i un després d’”Els Miserables”; és la meva
modesta opinió.
Voldria, però, aprofitar aquestes línies i el fet que la sensació encara
és prou viva dins meu per a mostrar la meva més sincera gratitud a la
Coral Jove, per haver-me donat l’oportunitat de viure aquesta
experiència única i irrepetible; per haver-me ajudat i recolzat en tot
moment; per haver-me acollit com un més d’aquest meravellós grup
d’amigues i amics que per damunt de tot és aquesta coral. Donar les
gràcies als directors per haver confiat i cregut en mi; per haver-me
ensenyat tantes coses noves. Donar gràcies a un equip tècnic que ha
dedicat una gran quantitat d’hores a que aquest espectacle anés
endavant, fins i tot, en nits sense anar a dormir. Als companys d’escena
per haver treballat amb tanta il·lusió, sacrifici i ganes. Als músics
per la paciència i la dedicació, pel respecte i professionalitat
demostrats en tot moment. Agrair al Centre l’esforç que ha fet per a que
aquest projecte fos una realitat. A la meva família per la paciència i
la comprensió mostrada en tot moment. I com no? Al públic. Al públic de
totes i cadascuna de les funcions realitzades. Al públic que va omplir
la Sala cada nit. Sense aquest meravellós públic, tot això no tindria
cap sentit de ser. Fa molts anys que faig teatre en aquesta casa, i us
asseguro que a part de la recompensa a nivell humà que solen aportar
aquestes experiències, l’únic que li queda a un actor o actriu, l’únic
que li queda per sempre més, és aquell aplaudiment unànime i
incondicional amb el què el públic premia el final de l’obra. Això resta
sempre dins. Amb això em considero l’actor més ben pagat del món, i
penso que molts de nosaltres que em fet “Els miserables” pensem el
mateix.
Moltes gràcies, repeteixo, a la Coral Jove i al Centre per haver-nos
deixat somniar a tanta gent...
Fins una altra
Sergi Ferrés i
Ollé
|
|
Davant “Els Miserables” d’El Centre
A
tots els qui heu treballat i els heu fet possible
I
vós, qui sou? Jo sóc un miserable.
Pago l’entrada i m’assec on em diuen.
Obrim els ulls amb les primeres notes
i
retenim l’alè davant les veus,
davant el gest dels nostres conveïns
-qui deu ser aquest que fa d’aquell? I aquella?
Voldrem ser Jean Valjean i odiarem
Javert, la mà del desordre. I l’amor?
M’enamora Cosette. A mi, Éponine.
Victor Hugo somriu des del prosceni
i
es meravella de veure’ns rendits
davant la màgia d’una epopeia
escrita fa a prop de cent cinquanta anys.
Tan lluny, en tots sentits, d’aquell París,
i
a Sant Vicenç dels Horts el revivim.
I
vós, qui sou? Jo sóc un trist veí
disposat a eixamplar el meu horitzó,
que vull saber què és la compassió
i
descobrir la força de l’amor.
Serrem les dents, calem la baioneta
que no tenim –car som poble civil-,
i
agermanats en peu de barricada
posem-nos a aplaudir l’esgarrifança
que endins sentim, units, públic i actors.
Us
n’adoneu? Caminant junts, plegats,
podrem cantar “Escolteu les nostres veus”
i
ben segur que ens oiran arreu.
Llibertat, igualtat, fraternitat!
Tres crits d’ahir carregats de demà
que avui invoquem els germans vicentins.
I
vós, qui sou? Només un vilatà
que té la sort d’haver pagat l’entrada
per constatar que l’esperit humà
pot fer vibrar una sala quan l’esforç,
el
cor i la bondat d’Els Miserables
es
posen d’acord i es donen la mà.
I
vós, qui sou? Només un miserable.
Jordi Boladeras
Sancho
|
|
CERTAMENT que...
Vaig riure, vaig aplaudir, vaig plorar, si!... Vaig plorar!... I vaig
tornar a aplaudir! I com jo, crec que ho van fer tots els espectadors
que omplien la sala d’espectacles de El Centre, del nostre Centre
Catòlic de Sant Vicenç dels Horts. Era la vigília de la festivitat de
Tots Sants. L’espectacle ja s’havia posat en escena el dissabte i
diumenge anteriors amb els mateixos resultats. Ple fins a la bandera,
com es diu vulgarment, i això que ja l’havien representat els dies 27 i
28 del prop passat mes de maig. Total cinc representacions. L’obra
teatral a la que em refereixo porta per nom ELS MISERABLES. Una obra de
gran envergadura en tots els sentits.
Totes les coses són millorables, però aquesta posta en escena a assolit
un nivell molt alt; la sala plena en totes les representacions ho
testifica: la música en general, els cants, el vestuari i la clara
dicció dels actuants hi van tenir molt a veure, però tot això no hauria
estat suficient per aconseguir l’èxit si els actors no s’haguessin pogut
moure recolzats pels efectes de llum, els aplics puntuals de la
decoració, el canvi silenciós i lleuger d’aquests aplics, l’ampliació de
l’escenari vers al públic que donava la sensació de més proximitat entre
espectadors i actors, i encara voldria destacar a aquella persona, home
o dona, que va tenir la feliç idea de posar en escena aquesta magnifica
obra, aquí, a Sant Vicenç dels Horts. Magnífica, per les possibilitats
de representació que ofereix i a les què tenim d’afegir-hi la
sensibilitat de l’argument, coses que la fan una obra teatral que toca
les fibres íntimes de l’individu i que hom surt de l’espectacle
satisfet d’haver presenciat una obra que dignifica el teatre, i que
ofereix unes lliçons de vida per a l’espectador.
Oidà que
abundessin més aquesta classe d’obres.
Blaumar
|

CORAL JOVE
La Coral Jove va ser fundada l’octubre de 1993, en el si del Centre
Catòlic de Sant Vicenç dels Horts, com una nova alternativa per a la gent jove
de gaudir de la música coral.

El repertori treballat durant aquests primers anys de vida de la coral es
concreta en tres blocs:
Música del continent americà, des de cançons populars dels països del
Sud fins a temes de pel·lícules dels Estats Units, passant pel jazz, blues,
etc.
Cançons populars d’arreu del món. Aquest treball porta com a finalitat
específica el conèixer la riquesa musical d’altres pobles, la seva
sensibilitat, la seva història, la seva diversitat,...
Música del segle XX. De casa nostra, conèixer tant els compositors
consagrats (Mompou, Taltabull) com els més joves. D’altres països, obres
amb un llenguatge actual, que permeti un treball de qualitat i de descoberta d’altres
formes de composició.
La Coral Jove ha efectuat intercanvis amb diverses corals joves, tant de la
comarca com d’altres punts del Principat, i participa activament en les
activitats de la Federació Catalana d’Entitats Corals , en la seva Delegació
del Baix Llobregat.
L’any 1998 ha aconseguit el 3r premi en el III Concurs Nacional de Cant
Coral celebrat a Igualada.
Per a realitzar tot aquest treball, ens trobem cada divendres de 22 a 24
hores, al Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts, al carrer Torres i Bages
Recull del repertori actualitzat
Música del continent sud-americà
CARMELA MIA Son cubà - M. Matamoros / M. García
EN LOS SURCOS DEL AMOR Trad. argentina / C. Gustavino
COMPADRE PEDRO JUAN Merengue dominicà - L. Alberti / L. Galián
TRÊS CANTOS NATIVOS Brasil - Arr. Marcos Leite
DOS INDIOS KRAÓ
ALGUÉM CANTANDO Caetano Veloso / Marcos Leite
LATA D’AGUA L.A. i J. Junior / Marcos Leite
AZULAO J. Ovalle
Música del continent nord-americà
Temes de pel·lícules
MOON RIVER H. Mancini / A. Langrée
QUE TAL, DOLLY? J. Herman / J.J. Blay
CABARET F. Ebb / J. Kander
Espirituals, jazz, blues
EV’RY TIME I FEEL THE SPIRIT H. Zihlmann
GOOD NEWS W. Kelber
JAVA-JIVE B. Oakland / J. Dalsgard
GOOD NIGHT, SWEETHEART C. Carter / J. Hudson / R. Sund
FREE AT LAST J. Hairston
Música d’arreu del món
SIYAHAMBA Cançó zulú
ZOT YERUSHALAYIM Israel - E. Peretz / N. Heiman
EL HADERECH Israel - T. Porat / N. Hirsch
AN IRISH BLESSING Irlanda - J. E. Moore, Jr.
Música del segle XX català
COM LA MAR F. d’Assís Pagès
MADRIGAL C. Taltabull
ES VERDAD F. Garcia Lorca / Manuel Oltra
CANÇÓ DEL FARONER Miquel Desclot / Pep Vila
Música del segle XX
THE LORD BLESS YOU... John Rutter
FIAT MUNDUS JUSTUS Alberto Grau
MEMENTO F. Garcia Lorca / M. Castelnouvo Tedesco



|